We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

De llums i ombres

by Marasme

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €3 EUR  or more

     

1.
Metamorfosi de la inèrcia. Respect el vent i bec de l’aigua del malestar de les paraules, mirant endavant, cap a l'horitzó, sense cap referent. Mai no em podré moure tan lliurament per les trinxeres que creuen enmig dels camps d'idees mortes i discursos emboirats, amb els punys en alt i el cor en flames, mentre el fang omple les nostres goles. Un futur incert per a un destí distant que mai no podrem tocar amb les nostres mans. I ara que sent que aquest moment ja ve, i no aconsegueixo sentir-me més serè; i ara que els meus pensaments apareixen lliures de tota malícia, lluit per a no perdre el nord ni el control del meu pols que pareix que es desboca. Lluit per continuar essent jo i no convertir-me en un monstre. Rompen les ones del temporal i m'empenyen contra les roques punyents, esclatant en mil peces, desgarrant-me la pell.
2.
Cop de gràcia. Condemnat a reviure el moment en què la incertesa emmascarà el teu gest de profunda traïció, calculat maliciosament en el pitjor dels moments. Aprofitant un instant de debilitat que et donés la possibilitat d'assestar el teu cop fatal i fugir corrent per a desaparèixer com el vent. Mort, girant lenta, inexorablement et vas deixar dur per la corrent, enfonsant-te en les aigües, immòbil com un bloc de gel. Fred, confós, inert: ferit en les profunditats de les teves entranyes, rabiós com un animal tancat dins la gàbia de la seva vergonya. Entre les restes de les teves esperances trobes l'espurna que invoca entre les flames de mil batalles: el dimoni interior que vol arrasar-ho tot al seu pas, deslligat de tota humanitat i amb la vanitat brillant entre les mans; com si fos sang fluint lentament cap a un temple oblidat entre la pols dels teus records. Amb el pols marcant un instint devorador cada cop més gran perds la consciència i el control sobre els teus actes i les teves decisions. Solt i agosarat, una espiral de venjança que et conduirà a alliberar-te dels lligams que anul•laven tota debilitat. Amb el cor bullint sents la tensió en les extremitats, rebentant tot obstacle que impedeixi alliberar-te de la frustració interior.
3.
Endins 05:25
4.
Aquí les ombres mai no arribaran. Com si el pas del temps forgés les dents d'un llop ferest que et vol rompre gola i turmells i arrossegar-te al llac on beu les nits de lluna plena. Ofegant-te entre gemecs t'aferres fort al teus records, d'aquells moments en que la llum engoleix tot rastre de misèria. Ja pot caure el cel i enfonsar els fonaments del terra on descansen les meves arrels, que a la llar d'aquestes mans seré a l'asil dels llamps i mai les ombres no hi entraran. I a recer de pensaments funests no patiré pel fred ni la buidor: no em perdré dins les tenebres de paratges inhòspits. De cara al pas del temps, caminaré sense témer pels moments en que tot és fosc, perquè al final del camí trobaré la llum que dirigirà el meu rumb.
5.
Absència 10:00
Absència. Cada instant marca una passa cap al final; cada cop et sents més cansat i enfonsat. Les ombres enfosqueixen el teu pas, bloquejant el pas de l'aire cap a l'interior del forat, en el que t'has endinsat, en el que t'has abandonat. Enterrat dins del teu cap; nu, sol, no trobes la sortida. Enterrat dins del teu cap: no cedeixes a fer una crida de socors. Enterrat dins del teu cap: les hores s'acumulen i no et mous. Enterrat dins del teu cap: perds tot punt de referència. Sents créixer la teva absència: les parets tornen de pedra. Enterrat dins del teu cap: t'abandones a la pèrdua de consciència. Les hores s'acumulen i no mors. Enterrat dins del teu cap: t'ofeguen les paraules. T'allunyes caminant sobre les aigües. Enterrat dins del teu cap: les ones s'enduen el vent.
6.
L’horitzó per destí. Vols estrènyer el teu pols; sentir les mans abraçant-ho tot. L'infinit baix el teu control: no perdre l'instant. No goses respirar per tal que no s'esfumi: com la arena que cau, amb cada volta que et fa donar, l'eterna caiguda en espiral. De banda a banda, cop rere cop: un sabor agre que et puja pel cos. Un darrer esforç fins a que sentis que ja no t'aguanta el cor. Perseguint un món que es va esvaint entre passes fermes i malsons eteris que sempre van una passa per davant esborrant assoliments, alimentant el teu fracàs etern. Perds l'alè per molt que omplis els teus pulmons d'ànsia i perseverança, veus com fuig tot: amb les puntes dels teus dits sents l'èxit tan llunyà per a tornar a començar una cadena sense final.
7.
La caiguda dels ídols. Inconscient, baix de les restes de les teves esperances, tremoles sentint en la distància els tambors de la batalla que envaeixen la teva presència amb el seu alè de guerra i s'enduen per a sempre més tot allò que et pertocava. Que enfonsen en la misèria el que tant et va costar: construir amb les teves mans i infondre de vida que amb el patiment engendrares, recercant en les teves ferides en absència d'una millor opció. Que amb fervor engendrares sense esperar cap futur i li donares forma, allunyant-te dels seus murs. Romps el tel que et cegava; raigs blancs t'omplen els ulls, i la calentor que et cremava el rostre cada cop sembla més lluny: més enllà dels niguls. Inassolible com el cim d'una muntanya, cada cop sembla més lluny: no està feta per a tu. Buit, buit com una tomba, plena de cendra i cucs; plena d'un furor que et rossega els ossos fins a la molla, menjant-s'ho tot: que s'enfonsa en les teves venes i viatja fins al cor fent que esclati tot, fent que esclati el teu entorn. I caves amb les teves mans entre la terra i les immundícies; caves amb desesperació, sentint com la teva veu crida en el fons, en el fons del pou, que t'engolirà entre les seves ombres; en el fons del pou, on et trobaràs més ple que mai en la teva vida.

about

------------------------------------------------------------------------------------------

Marasme som Jeroni Sancho (veu), Tomeu Canyelles (guitarra), Manel Oriol (guitarra), Chús Ponce (baix) i David 'Dubi' Álvarez (bateria).

Música: Marasme. Lletres: Jeroni Sancho.

Enregistrat i mesclat a La Porta Còsmica de Palam per Josep Miquel Puigserver 'Púter' entre 2012 i 2013. Masteritzat per Toni Toledo el 2014. Artwork i maquetació: Tià Mas Ramis.

------------------------------------------------------------------------------------------

Marasme somos Jeroni Sancho (voz), Tomeu Canyelles (guitarra), Manel Oriol (guitarra), Chús Ponce (bajo) i David 'Dubi' Álvarez (batería).

Música: Marasme. Letras: Jeroni Sancho.

Grabado y mezclado en La Porta Còsmica de Palam por Josep Miquel Puigserver 'Púter' entre 2012 y 2013. Masterizado por Toni Toledo el 2014. Artwork i maquetación: Tià Mas Ramis.

------------------------------------------------------------------------------------------

Marasme are Jeroni Sancho (voice), Tomeu Canyelles (guitarr Manel Oriol (guitar), Chús Ponce (bass) i David 'Dubi' Álvarez (drums).

Music: Marasme. Lyrics: Jeroni Sancho.

Recorded and mixed in La Porta Còsmica de Palam by Josep Miquel Puigserver 'Púter' between 2012-2013. Mastered in 2014 by Toni Toledo. Artwork: Tià Mas Ramis.

------------------------------------------------------------------------------------------

credits

released March 3, 2014

Troban's / Encuéntranos / Find us:
Facebook: www.facebook.com/marasmeband
Last FM: www.lastfm.es/music/marasme
Reverbnation: www.reverbnation.com/marasme

Contacta'ns / Contáctanos / Contact us:
marasme.music@gmail.com

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

Marasme PM, Spain

Foscor, ràbia i desesperança des del 2008.

Oscuridad, rabia y desesperanza desde el 2008.

Darkness, rage and hopelessness since 2008.

contact / help

Contact Marasme

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Marasme, you may also like: